dissabte, 13 de juny de 2015

Vestigis

"Veus llunyanes i gairebé oblidades, 
d’aquells singulars combatents que cercaven glòria, o d’aquells pacifistes guerrers, milers d’innocents que omplen les pàgines de la nostra història..."

Vestigis ha estat la seva veu, els seus records, els seus malsons, els seus ideals, la seva tortura, les seves mermades il·lusions. 

La història, la nostra, m'ha donat una nova lliçó: la seva veu, la dels vestigis de carn i os, no s'han de quedar de racó. Les duré on faci falta perquè n'hem de ser coneixedors...però no ho faré sol, com tampoc ho he fet ara...són tants qui han dipositat el seu art, la seva confiança i el seu ajut en aquest projecte que no voldria deixar-me'n ni un:

A Lo riu associació: pel vestuari que ens ha caracteritzat, pels consells i explicacions que ens heu donat, però sobretot per la vostra colossal tasca al servei de la memòria històrica del món. Gràcies.

A Litterarum: per deixar-me ser un creador sense límits i confiar sempre cegament. El regal de poder fusionar literatura amb teatre és pura vida per mi, adob que em rega els sentits. 

A Jordi Martí i Gabi Vila: amics disposats en tot moment, éssers humans transparents, sincers...i uns artistes de cap a peus. 

Als Vestigis: per la vostra energia, la nostra estima, pel vostre ART i amistat; per les vostres idees, pels consells, pels moments, per les fotografies, per la roba, pels viatges, pels personatges, per la passió que hi heu posat en tot...pel que he escrit i pel que queda endins: GRàcies.

Als meus, als que m'estimo, als de casa i als del carrer: la meva llibertat i jo sempre us voldrem prop perquè sou respecte i estima sense miraments.

I a tu, Ruti, que per molt que digui i parli, tots dos sabem que no hi ha res millor al món que poder sortir del pou; i si llavors acompanyes els Vestigis fins al lloc on la llum del crepuscle i l'horitzó es fusionen al fons, i et permeten immortalitzar el nostre bon moment, sé ben cert que aquest també és ben teu. Per la lluita i per la teva victòria...Vestigis et vol, Vestigis ho som tots...honor a ells; honor a tots ells.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada