dilluns, 15 de juny del 2015

Els passatges perduts

Dona d’aigua, Dama del fang,
sospirs de terra mullada,
carícies d’un massís embruixat;
ets primavera de fulles seques en un llarg hivern acalorat...

Talaier de l'aire, vigilant de tots els vents,
tens l’horitzó a la vora, al llindar de la seva pell...
controla la ràfega, domina el desgavell;
però si perds els sentits i veus que no hi és,
pregunta-li al fang, digues-li al cerç...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada