dimarts, 11 de març de 2014

XIUXIUS D'ÉTER


Quan el cos se'm fongui,
quan el món s'ensorri i la pols em porti,
albira'm llum d'horitzó,
i recorda't dels somriures,
que de sols mudaven la meva faç,
i regala'm faules sinuoses,
que de raigs omplien el meu cor...

i llavors renaixeré,
i aleshores podré ser,
la boira i la gràcia
que et vindrà a acaronar,
per tornar-te dolça rialla
i així deixar de pensar
amb el dol i el més enllà





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada