EMPREMTES

Fa un parell de dies que Litterarum, fira d’espectacles literaris, va presentar les línies mestres de l’11a edició d’enguany que se celebrarà els propers 30, 31 de maig i 1 de juny a Móra d’Ebre. Durant tres dies, la capital de la Ribera d’Ebre també serà la capital catalana de les lletres. Crec que ja és moment de poder dir i expressar públicament la immensa satisfacció que sento com a autor, com a lector, com a actor, però sobretot com a persona, d’haver pogut crear un espectacle que fusiona dos de les meves grans passions. I si a més a més, aquest espectacle és escollit per a ser representat durant la mostra de Litterarum 2014, l’alegria és encara més majúscula. Gràcies de tot cor a l’organització de la fira per confiar amb la idea, per recolzar-la, per creure-hi i apostar-hi de la forma que ho esteu fent.

Crear “Empremtes” m’ha fet experimentar i assaborir mil i un Valers diferents. He sigut alumne, aprenent, escriptor novell i a la vegada un descarat aventurer sense cap mena de mirament. He passat de ser espectador i lector fervent per transformar-me amb un dramaturg arriscat, però respectuós en tot allò que escriu, veu i sent. “Empremtes” m’ha fet redescobrir un text que tenia quasi oblidat. He tornat al passat, un passat on jo encara no existia, però que gràcies a Jesús Moncada i el seu brillant “Camí de Sirga”, he estat capaç d’entreveure al detall. L’imaginari històric, costumista, únic i alhora col•lectiu d’aquest gran autor universal se’m representava al davant com una riada de potència i d’inspiració que no minvava en cap moment el seu cabal. Gràcies Jesús; gràcies per aquesta joia de manuscrit. Gràcies per ensenyar-me mots, expressions, fets i costums que desconeixia. Gràcies per obrir-me els ulls al camí fressat pels peus dels sirgadors. Diria que n’he après, que m’has mostrat molt i ho has fet molt bé. I com he gaudit tant amb el passeig i amb les històries particulars que emplenaven els carrers de l’antiga vila, he volgut extreure’n un bri d’essència, de la teva essència. Un tast de la teva obra tractat amb tota cura que s’ha tornat peça teatral. Potser hi hagi alguns il•lustres col•legiats que em titllaran de sonat pel fet d’haver-me agosarat a conjurar la meva prosa amb fragments del teu relat, però sincerament, això m’és igual. Estic convençut que el resultat t’agradarà, perquè estiguis allà on estiguis, sé que m’has ajudat.

L’espectacle està quasi llest, Litterarum l’encetarà i la gent que vingui podrà recordar, podrà viatjar, es podrà emocionar. I ho farà gràcies a ells i a elles, a les “Empremtes”, als actors i actrius de les nostres terres que saben com ningú què se sent al viure arrelat a un territori agraciat per l’apel•latiu ebrenc. Infinites gràcies també a vosaltres per l’afecte, l’esforç, la dedicació, la il•lusió, l’energia i la passió amb que us esteu involucrant en aquest projecte tan especial.

“Empremtes” és Litterarum, és Camí de Sirga, és Jesús Moncada, és Josep Rojas, és Alba Figueroa, és Marta Viladrich, és Mª Cinta Villamón, és Montserrat Hernández, és Meritxell Sabaté, és Ismael Villamón, és Octavi Pla, és Imma Blanc, és Valer Gisbert, és terra i aigua, és individu i és gent...“Empremtes” és l’eco d’una vila, és un record que dorm al fang, però que ben aviat despertarà, sorgirà del seu jaç i no s’aturarà...